Nosaltres:L’Hospitalet anarquista. Salvadora Molins i la metralladora.

Salvadora Molins

Aquesta serà una entrada molt i molt curta al nostre web. Curta però enorme com a exemple de la pèrdua de la documentació i la memòria que ens han fet patir i com això, en el cas de les dones, es multiplica sense pietat.

De la Salvadora Molins en parla la Maria Martínez Sorroche, una altra de “Nosaltres”, quan narra el 19 de juliol: “Mi reacción fue ir enseguida al sindicato CNT de La Torrassa y cuando llegué (…) al final de la carretera de Sans, o sea en Collblanc, estaban construyendo una gran barricada. Los compañeros se habían organizado, levantaban el pavimento y, de no sé dónde, habían sacado sacos, que llenaban de arena (…). Me dirigía hacia el Sindicato: había una animación terrible e intentaban organizarse. Allí, encontré a los Fillola padre e hijo, los Molins,”el Ramonet” con su hermana Salvadora y su compañero Valentín (..)”.

A la imatge teniu, a l’esquerra, a la Salvadora amb una metralladora. Tornaven doncs “d’avituallar-se” al quarter de Pedralbes. Una imatge de dona decidida de la que, a dia d’avui (i perdoneu si és una falla nostra i no hem arribat més enllà en la recerca), tenim una magnífica imatge i sabem qui era el germà (en Ramon Molins, obrer del vidre i del grup “Brazo y Cerebro” de la FAI) i el company, Valentín.

I, de moment, res més. Però això ens atia a seguir cercant, a seguir investigant, doncs són lluitadores com ella i tantes d’altres les que volem que surtin de la foscor de l’oblit.

PS: Us animen, ara i sempre, a ajudar-nos en aquesta tasca, bella però feixuga.

Anuncios

La filosofía tras la revolución de Rojava

MRGA05-001
Dónde antes hubo guerra y destrucción, la revolución trae esperanza, justicia social y prosperidad para las mujeres y los hombres de todas las edades. Fuente: Internationalist Commune of Rojava.

Continuando con nuestra campaña de apoyo a la reforestación de Rojava (Norte de Siria) y para ofrecer a todas las personas interesadas un contexto a la Revolución Social que se está desarrollando allí, compartimos las interesantes intervenciones que tuvieron lugar el pasado Abril de 2018, en Madrid, en el marco de las charlas organizadas por Rojava Azadí Madrid y Ecologistas en Acción.

Puedes ver la conferencia de Yayo Herrero, aquí.

Y aquí las intervenciones de:

Havin Güneser

David Graeber

Nazan Üstündag

Os recordamos que podéis hacer vuestras aportaciones para apoyar la campaña “Make Rojava Green Again” en la siguiente cuenta habilitada por CNT:

IBAN: ES25 3183 4800 5300 0121 9007   Arquia
Referencia: “Make Rojava Green Again” u otra similar

Más info de “Make Rojava Green Again” aquí.

 

 

 

Nosaltres: L’Hospitalet anarquista. Maria Martínez Sorroche.

3-María Martínez Sorroche

Llegia un article sobre l’inici de la Guerra Civil a l’Hospitalet i em vaig trobar la frase següent: “Maria Martínez Sorroche, activa en la CNT de la Torrassa, ha sentit els projectils d’Hostafrancs i se’n va al sindicat” (al local de CNT a la Torrassa). Tota una exposició de principis: si res ha passat, vaig a organitzar-me amb el meus… tret “sentimental” que ens ha portat a decidir que seria la propera entrada al web sobre la nostra memòria, la de la CNT i, per extensió, la de molts de nosaltres.

Es veu que ja sabia que podia passar, per Lluís Cano, el seu cunyat, qui serà regidor de Defensa en breu a l’Ajuntament de l’Hospitalet per la CNT i que l’havia portada cap a les idees anarquistes.

Anarquista i anarcosindicalista nascuda el 9 d’octubre de 1914 a la cantina de “Los Patitas”, al poblat miner del Rascador de las Menas (actualment, part del municipi de Serón, a Almeria). El pare, Juan Martínez Cano, Patitas, va morir el 1918 i el 1924, Ángeles Sorroche Pozo, avia i tots els germans van emigrar a França, on Maria comença a treballar, amb 10 anys, a una fàbrica de seda artificial a la localitat de Vaulx-en-Velin (és la zona de Lió, on la sederia és molt important).

El 1926 la família s’instal·la a Barcelona, al barri de Sants i, amb dotze anys i fins al 1932 treballarà a la fàbrica “La Seda de Barcelona”, a la localitat d’El Prat de Llobregat.

Activa militant de la Confederació Nacional del Treball, de les Joventuts Llibertàries als barris de Sants i de la Torrassa i al voltant del cercle de Félix Carrasquer Launed, el 1931 forma part del Comitè de Vaga d’una duríssima vaga del tèxtil. I en èpoques de clandestinitat transporta armes, cobra cotitzacions, distribueix propaganda, etc.

A partir de 1932 treballa de fornera

El 19 de juliol de 1936 participà en la presa de la caserna de Pedralbes –realitzada pels llibertaris i anarcosindicalistes de la Torrassa.

De camí al local, com dèiem, es troba que, en arribar a Collblanc, els companys ja havien situat un control i estaven construint una barricada. Coneixien la Maria i la deixen passar. Al sindicat hi ha una gran animació en aquella primera hora del matí. Allà troba en Fillola, pare i fill; Ramon i Salvadora Molins, el company d’aquesta, Valentín, i Diego Navarro ‘el Zaragata’, entre molts d’altres. Són les nou del matí. I decidiran anar al quarter de Pedralbes.

Els anarquistes tenen algunes armes d’anteriors revoltes, però no semblen suficients per fer front a l’exèrcit, que malgrat tot ha estat frenat momentàniament a diferents punts de Barcelona, però no vençut. Calen armes i, en trobar soldats del quarter de Pedralbes que tornen a casa s’assabenten que a la caserna queden pocs soldats ja que els revoltats d’allà estan cercats entre les places d’Universitat i de Catalunya. Molts aniran cap allà, entraran i buscaran l’arsenal, al temps que es creuen alguns trets amb un grup de guàrdies d’assalt. Sonen les armes. Peirats dispara la seva Star del 7.65. Els guàrdies vacil·len davant d’aquesta resposta i finalment reculen en veure l’arribada de més obrers. Poc després es trobarà l’armeria amb fusells, pistoles, bombes de mà, cascos d’acer, mosquetons metralladores i munició. Tothom tindrà la seva part. María Martínez Sorroche diu que quan el seu grup va arribar amb un camió ja es van trobar l’armeria força desordenada pel pas anterior d’altres companys. Malgrat tot van carregar el camió i fins i tot van poder fer pràctiques de tir amb un soldat que es va oferir a ensenyar-los com funcionaven els fusells Mauser. No era una qüestió baladí, Manuel Alfonso recorda com un veí seu va morir pocs dies després d’un tret mentre manipulava una d’aquestes pistoles a casa.

Amb el carregament se’n van cap a la Torrassa. María regalarà a Lluis Cano una enorme pistola Parabellum. Ella seguirà fidel a la seva FM belga que li havia regalat un altre llibertari, el seu company, Federico Martínez Pérez. A la seu de l’Ateneu Racionalista de la Torrassa també ha arribat un gran nombre d’armes, bombes i pólvora. Peirats adverteix que la gent hi fuma molt, fins i tot aquells que no ho feien abans, i que tot allò és un perill amb tanta munició emmagatzemada…

Per la seva banda, María i altres companys participaran gràcies al seu propi arsenal –que va servir els obrers d’Hospitalet i Sants per defensar punts com el Paral·lel i les Drassanes- en els enfrontaments de Barcelona, mentre d’altres com els Fillola, el propi Federico i els seus companys del grup llibertari Brazo y Cerebro, Amador Franco o Francisco Caparrós, entre molts d’altres, es preocuparan d’imposar el nou ordre revolucionari a l’Hospitalet.

Maria s’allistà com a miliciana en la Columna «Los Aguiluchos», amb la qual va combatre fins al setembre de 1936 a Osca, participant en els combats del cementiri.

Tornada a Barcelona, és elegida per formar part del Comitè Econòmic de la Industria del Pa, gestionat juntament amb la UGT i, fins el 1939, s’encarregà de l’abastiment i el control i coordinació de la producció i distribució del pa a Barcelona. Al mateix temps, treballa a un forn col·lectivitzat.

Explica que li va dir Lluís Cano

Ahora aquí serás más necesaria, pues no debemos olvidar la retaguardia. Necesitamos compañeras y compañeros de confianza para todas las colectividades, planificar la economía, organizar centros para los niños.” (Repito que él era miembro del comité regional de la CNT y consejero municipal de defensa de Hospitalet, responsable de las patrullas de control, una de las figuras del movimiento obrero de Cataluña, y sobre todo un hombre honrado y respetado).

Fou companya, com hem dit, del també militant confederal –i  sembla que també forner- Federico Martínez Pérez.

Amb el triomf franquista, pren el camí de l’exili, efectuant “parades” d’internament a Golbey Epinal (prop la frontera suïssa) i La Godelle. I l’octubre de 1939 troba feina com a minyona a Pau (Occitània).

Continua la seva militància a la CNT de l’exterior, dins la tendència reformista.

En 1952 va aconseguir un permís per a anar a visitar a la família, a Serón. I entre 1995 i 2003 va escriure unes memòries (Vida para una vida) que resten encara inèdites, però son fill Fredy Martínez n’ha publicat abundants fragments en una pàgina web amb nombroses fotografies.

Mor a Pau el 10 de novembre de 2010 i resta enterrada al cementiri de Lons-Lartigue.

Donem les gràcies a tots els companys i companyes, al fill de Maria i al poble de Serón (veure SeronTV) per guardar i difondre la història de vida de la Maria.

Xerrada a L’ Hospitalet: “Lebrija, 2009. La primera Vaga General contra la crisi econòmica.”

Cartel Lebrija

Us convidem a gaudir de la xerrada que hem organitzat el proper 17 de novembre, al local del Sindicat a L’Hospitalet.

Volem parlar de la important mobilització que es va dur a terme a la localitat de Lebrija (Sevilla) en 2009 en el context de la crisi econòmica. La CNT de la localitat i una plataforma ciutadana creada a tal efecte van engegar unes mobilitzacions que van culminar amb una Vaga General amb un seguiment del 90% reclamant el repartiment de la feina i la creació d’una borsa de treball gestionada pel sindicat i la plataforma.

Una lluita èpica d’un poble contra una estructura caciquil i reaccionària que ens serà explicada amb detall per un dels seus protagonistes, el company Victoriano Vela de la CNT de Lebrija.

Què?: Xerrada: “Lebrija 2009. La primera Vaga General contra la crisi econòmica”

Quan?: Dissabte 17 de novembre. 18H.

On?: Al local de la CNT de L’Hospitalet

 

Facebook CNT Lebrija

Exposició i Conferències a L’Hospitalet: “Mujeres Libres (1936-1939) Precursoras de un mundo nuevo”

MMLL cartell_crida_OKdataOKcanriera-1

Des del Sindicat de L’Hospitalet us volem convidar a participar de l’Exposició i les Conferències que hem organitzat per a la recuperació de la història oblidada de l’organització Mujeres Libres.

Mujeres Libres, agrupació femenina sorgida al si del moviment llibertari durant l’any 1936, tenia el propòsit d’unir a les dones de classe obrera per lluitar per la seva emancipació.

Transcorregudes vuit dècades des de la creació d’aquesta organització femenina, la Fundació Anselmo Lorenzo, a través d’aquesta exposició itinerant, tracta de rescatar aquestes dones de l’oblit donant-los el reconeixement que mereixen, perquè la seva lluita serveixi d’experiència i aprenentatge al moviment feminista actual.

Així mateix complementarem l’Exposició amb la realització de dues Conferències que ens apropin més a conèixer la gestació i desenvolupament de l’organització, les seves reivindicacions i àmbits d’actuació, els seus plantejaments sobre igualtat, educació, treball, sexualitat i la participació activa que van desenvolupar per guanyar la guerra contra el feixisme.

Tots els actes es realitzaran durant el mes d’octubre a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.

EXPOSICIÓ

del 9 al 28 d’octubre de 2018
Museu de l’Hospitalet de Llobregat, c. Joan Pallarès, 38
Inauguració: 9 d’octubre de 2018, 19h
amb la comissària Sonia Lojo

CONFERÈNCIES

13 d’octubre (18h)
“Mujeres Libres: Feminismo revolucionario” amb Carmen
Gutiérrez Aira “Rocky”. La Iaia, Ateneu Poular i Independentista, c. Jacint Verdaguer, 14 (Metro L1, Sta Eulàlia)

23 d’octubre (19h)
“Amparo Poch. Su lucha contra la ignorancia sexual, la
violencia y la explotación de la mujer y la infancia” amb
Antonina Rodrigo. Can Riera. C/ Riera de l’escorxador, 17.

COM ARRIBAR AL MUSEU DE L’HOSPITALET:

thumbnail_mapa museu

Para enterrar de verdad al asesino, hay que desenterrar a todas sus víctimas

noticia-franco-julio-2018_0-1

Comunicado del Comité Confederal de la CNT:

La CNT aplaude la iniciativa que llevará a la exhumación de los restos del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, aunque se sorprende de la extrema rapidez de los políticos de izquierdas de este país, que sólo han tardado algo más de cuarenta años en tomar una decisión que, por otra parte, es mínima. Pero ya que lo van a llevar a cabo, les hacemos una primera petición, que lo hagan en 18 de julio, para que el monstruo salga de las “vidas” de tantas víctimas que le rodean el mismo día que entró en ellas, para devastarlas.
Y, en el mismo orden de cosas, si la familia no quiere hacerse cargo de los restos, poniendo en marcha a un ejército de abogados para evitar la exhumación, lo que hará que el gesto de maquillaje del gobierno haga que el dictador nos cueste AÚN más dinero público, proponemos soluciones similares a las que se llevaron a cabo con Hess o Goering, que fueron incinerados y lanzados a las aguas -se evitaría así el vandalismo que teme la apenada familia-, pero en una versión más cercana al personaje: una cuneta en algún lugar perdido para él solo. Lo difícil será encontrar ese lugar, pues él mismo se encargó de que nos quede poco suelo sin que, bajo tierra, esperen los restos de sus víctimas.
También sugerimos que el maquillaje se complete, y que se haga un poco mejor que en la cacareada Transición. Receta general: retirar todas las subvenciones estatales a la comunidad de monjes, retirarles el control sobre un lugar que, curiosamente, es considerado patrimonio nacional pero controla la iglesia, y sugerir a la comunidad que se busque otro lugar para residir, después de una auditoria sobre sus -nuestros- dineros y lo que han hecho con ellos y depurar responsabilidades.
Después retirar el estatus de patrimonio nacional a un lugar de sangre, terror, miseria y recuerdo de una dictadura feroz y asesina. Preferiríamos que los patrimonios nacionales fueran arte y arquitectura que pudiera enriquecernos culturalmente, y no al revés.
Y, por fin, volar los elementos más visibles del conjunto. Que no quede piedra sobre piedra de símbolos tan fascistas construidos con la sangre y el sudor de los vencidos, centro de desfachatez demagógica cuando se atreven a hablar de reconciliación. Y, entre las ruinas, intocadas, crear un lugar contra el olvido de la barbarie franquista.
No crean que hemos olvidado a los enterrados. Damos por hecho que, si tienen un poco de dignidad y memoria, llevarán a termino el obligado proceso de exhumar los restos de los que, incluso después de muertos, fueron tratados como vencidos y obligados a acompañar a su verdugo.
Les deseamos suerte y acierto.

Por un convenio del Sector del Metal digno para la provincia de Barcelona [Cast] [Cat]

La coordinadora del Metal de la provincia de Barcelona de la CNT lanza una plataforma para la negociación del  nuevo convenio provincial del sector.

Animamos a todas las trabajadoras y trabajadores del sector del Metal a debatirla y difundirla en sus centros de trabajo.

Pincha en las imágenes para descargar la plataforma para la negociación del convenio provincial del Metal de Barcelona de la CNT en el idioma que prefieras.

Sigue en las redes sociales a la Coordinadora provincial del Metal de Barcelona de la CNT.

[Cast]

A4 Castellà PER XARXES I WEB

[Cat]

A4 Català PER XARXES I WEB