Una veu per a Salvador Seguí

Cartel seguí

El pasado sábado dia 11 de Enero organizamos la representación de la obra de teatro “Salvador Seguí: El hombre que caminó sobre la utopia”. Para ello contamos con la colaboración de Espai La Figa que amablemente nos cedió su local. Moisés Mato nos trasladó con su fantástica representación a la lucha obrera de los duros años veinte. Fue todo un éxito de asistencia y participación. Os ponemos el enlace del artículo de opinión que nos dejó nuestra compañera Sónia Turón y que publicó el periódico Solidaridad Obrera.

foto teatro Seguí

Algunos medios de comunicación de nuestra ciudad como El Tot L’Hospitalet y L’H Digital se hicieron eco de esta actividad cultural.

Puedes seguir el trabajo de Moisés Mato y sus interesantes propuestas aquí

foto seguí

 

Comunicat de la CNT Catalano-Balear davant la actual situació a Catalunya [Cat][Cast]

laietana cortada
[Cat]
A Catalunya tenim un problema i no cal ser molt llest per a arribar a aquesta conclusió. No entrarem aquí a analitzar les causes ni prendrem posició política per cap de les parts; en la nostra organització tenim diferents punts de vista davant la reivindicació de part del poble català per a exercir el seu dret a l’autodeterminació.
Però si hi ha alguna cosa que defineix la trajectòria de la CNT, tant a nivell estatal com català, és el nostre rebuig a la repressió.
L’Estat espanyol ha demostrat una vegada més que per molt que la paraula “democràcia” surti de la seva boca és de tot menys una democràcia. Després de filtracions inadmissibles de la sentència a diversos mitjans, evidenciant la falsedat de la separació de poders, finalment avui ens arriba una sentència que, més enllà de les afinitats o adversitats que es puguin tenir amb la classe política catalana i particularment amb les persones condemnades, ens afecta com a organització que aposta per l’acció directa i la mobilització social al carrer.
Tal com està redactada la sentència, qualsevol acció pública, per molt no-violenta que sigui, pot ser tipificada com a delicte de sedició: un piquet, una asseguda, una paralització de desnonament… Això és un atac frontal als nostres drets fonamentals i no hem de ser ingenus: tard o d’hora s’usarà contra nosaltres. És per això que vam mostrar la nostra repulsa a aquesta sentència i ens ajuntem al clam de gran part de la societat catalana en contra d’aquesta.
Hem vist últimament barbaritats judicials com la condemna als joves de Altsasua i tots i totes ens hem solidaritzat perquè entenem que és un atac als drets fonamentals de les persones. També hem viscut les acusacions de terrorisme en les operacions «Pinyata» i «Pandora» contra companyes que han estat engarjolades, incomunicades… Vivim el cas «Scala» i estem fartes de veure com l’Estat utilitza totes les eines de les quals disposa per a aniquilar qualsevol iniciativa antagonista al seu poder.
Som poble, som veïns i veïnes, tenim dret a decidir el nostre futur i les nostres vides. No és una qüestió de banderes ni de pàtries; és una qüestió de drets individuals i col·lectius. No solidaritzar-se avui amb els nostres veïns i veïnes que estan sofrint la llei antiterrorista és mesquí i gens llibertari, no condemnar unes sentències desproporcionades és situar-se al costat dels repressors. Sabem que la nostra acció és al carrer exigint justícia i fent sentir la nostra veu, oferint la nostra experiència i aprendre de la gent que ens acompanya, compartint i fent-nos poble. Afavorint la creació d’una llavor de resistència i de dignitat. Els carrers han de ser nostres.
Per tota la gent que ha sofert i sofrirà la repressió a la nostra casa i a tot el món, hem de saber ser dignes com a organització antiautoritària i de classe treballadora. Per això estem sempre a favor de les persones reprimides per l’estat. Perquè l’Estat, sigui com sigui, és el nostre enemic. Nosaltres sabem quin és el nostre lloc: en les carreteres, en els llocs de treball, en les universitats. Per la defensa dels nostres drets.
Secretariat Permanent del Comitè Regional de CNT Catalunya-Balears
[Cast]

En Catalunya tenemos un problema y no hay que ser muy listo para llegar a esta conclusión. No vamos a entrar aquí a analizar las causas ni tomaremos posición política por ninguna de las partes; en nuestra organización tenemos diferentes puntos de vista ante la reivindicación de parte del pueblo catalán para ejercer su derecho a la autodeterminación.

Pero si hay algo que define la trayectoria de la CNT, tanto a nivel estatal como catalán, es nuestro rechazo a la represión.

El Estado español ha demostrado una vez más que por mucho que la palabra “democracia” salga de su boca es de todo menos una democracia. Después de filtraciones inadmisibles de la sentencia a varios medios, evidenciando la falsedad de la separación de poderes, finalmente hoy nos llega una sentencia que, más allá de las afinidades o adversidades que se puedan tener con la clase política catalana y particularmente con las personas condenadas, nos afecta como organización que apuesta por la acción directa y la movilización social en la calle.

Tal y como está redactada la sentencia, cualquier acción pública, por muy no-violenta que sea, puede ser tipificada como delito de sedición: un piquete, una sentada, una paralización de desahucio… Esto es un ataque frontal a nuestros derechos fundamentales y no debemos ser ingenuos: tarde o temprano se usará contra nosotros. Es por eso que mostramos nuestra repulsa a esta sentencia y nos juntamos al clamor de gran parte de la sociedad catalana en contra de la misma.

Hemos visto últimamente barbaridades judiciales como la condena a los jóvenes de Altsasua y todas nos hemos solidarizado porque entendemos que es un ataque a los derechos fundamentales de las personas. También hemos vivido las acusaciones de terrorismo en las operaciones «Piñata» y «Pandora» contra compañeras que han sido enchironadas, incomunicadas… Vivimos el caso «Scala» y estamos hartas de ver cómo el Estado utiliza todas las herramientas de las que dispone para aniquilar cualquier iniciativa antagonista a su poder.

Somos pueblo, somos vecinos y vecinas, tenemos derecho a decidir nuestro futuro y nuestras vidas. No es una cuestión de banderas ni de patrias; es una cuestión de derechos individuales y colectivos. No solidarizarse hoy con nuestros vecinos y vecinas que están sufriendo la ley antiterrorista es mezquino y nada libertario, no condenar unas sentencias desproporcionadas es situarse junto a los represores. Sabemos que nuestra acción está en la calle exigiendo justicia y haciendo sentir nuestra voz, ofreciendo nuestra experiencia y aprender de la gente que nos acompaña, compartiendo y haciéndonos pueblo. Favoreciendo la creación de una semilla de resistencia y de dignidad. Las calles tienen que ser nuestras.

Por toda la gente que ha sufrido y sufrirá la represión en nuestra casa y en todo el mundo, hemos de saber ser dignos como organización antiautoritaria y de clase trabajadora. Por eso estamos siempre a favor de las personas reprimidas por el estado. Porque el Estado, sea cual sea, es nuestro enemigo.

Nosotros sabemos cuál es nuestro lugar: en las carreteras, en los puestos de trabajo, en las universidades. Por la defensa de nuestros derechos.

Secretariado Permanente del Comité Regional de CNT Catalunya-Balears

MEMÒRIA ANARCOSINDICALISTA DE L’HOSPITALET. CRIDA A LA RECUPERACIÓ.

logo_memoria_historica_CNT

ENS VOLEU/PODEU AJUDAR? 

L’Hospitalet té una enorme i rica tradició anarcosindicalista i llibertària. Tant en la obligada guerra com, sobre tot, en la pau, la gent es va organitzar per millorar unes condicions de vida miserables, per aprendre i per crear una societat més justa.

La dictadura feixista ho va destruir tot però també ho va esborrar tot. Va desaparèixer la documentació i amb la por van intentar esborrar també la memòria La gent es va desfer o va ocultar documents, objectes, records i, fins i tot, pensaments. Per sobreviure. Després, la transició va refermar l’oblit, del passat i del present.

Des de la CNT creiem que és important recuperar aquesta memòria. Perquè és una part important de la nostra historia col·lectiva i perquè parla de consecucions, solidaritats, formes d’organització i orgull proletari. I sí, també de tragèdies.

Si teniu fotografies, si teniu preguntes, si busqueu la història dels vostres, si us sembla important recuperar la memòria de les lluitadores (doblement oblidades), si teniu objectes, si teniu records, si teniu històries dels més grans, etc.

Si teniu qualsevol cosa que permeti reconstruir el trencaclosques de la historia anarcosindicalista i llibertària de L’Hospitalet, contacteu amb nosaltres i junts treballarem per classificar i difondre tota aquesta informació.

 

fede-hospitalet

 

Sessió informativa sobre temporalitat i fixesa a l’administració pública

Cartel sesión info AAPP

Arran de les diverses sentències que des de desembre de 2018 va obtenir la CNT a Galícia i que van servir per generar estratègies sindicals i jurídiques per qüestionar la temporalitat exagerada i fraudulenta que hi ha a l’administració pública, s’ha obert un escenari totalment nou. Per aquest motiu el pròxim 18 de juliol, es farà a l’Hospitalet una sessió informativa oberta al públic.
Plantejarem la posició de la CNT en aquest tema, en un moment on les institucions europees també s’estan posicionant i on la incertesa del personal temporal respecte al seu lloc de feina és molt gran.

Treballes per a l’administració pública?

Ets temporal, interí o indefinit no-fix?

Converteix la teva plaça en fixa.

Compta amb CNT. Informa´t.

dijous 18 de juliol, 17h. La Farga Congress Sala 10.

c/ Girona 10   08901 L’Hospitalet de Ll.

Cat-Banner-Campaña-Administración-Pública

 

Solidaritat amb la Laia i el Lluís. Volem la seva absolució.

CARTELL-8J

MANIFEST

Arrel de la manifestació del 25 de març de 2018 a la Delegació del Govern, a  dues veïnes de L’Hospitalet se’ls hi demana fins a 8 anys de presó per suposats desordres i atemptat a l’autoritat.

Aquesta acusació es sustenta únicament amb la declaració d’un operatiu de paisà de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que els va identificar aleatòriament després de la manifestació.

El 20 d’abril van ser citats a declarar davant els Mossos d’Esquadra.

Durant la declaració, un grup de veïnes es va concentrar a la porta de la comissaria en mostra de solidaritat, fet que la Policia Nacional va aprofitar per enregistrar fotogràficament dites veïnes.

Tot i la manca de proves documentals, posteriorment a tancar la instrucció del cas la fiscalia ha afegit l’acusació d’atemptat contra la autoritat per a una de les veïnes, acusació que fins el moment no apareixia enlloc. Després de recórrer a aquesta acusació, ja que a més, es vulnera el dret a legítima defensa, s’ha desestimat el recurs dels advocats defensors.

Per denunciar tot aquest muntatge policial i la repressió que estan patint aquests pares de família, s’ha creat un grup de suport amb el qual esperem aconseguir tota la difusió i ajuda possible.

 

Grup de Suport Laia i Lluís

gs.lluis.laia@gmail.com

Twitter: @SuportLaiaLluis

www.suportlaialluis.cat

Nosaltres, L’Hospitalet anarquista. Ginés Alonso, Genís Alonso, moltes lluites vitals.

Ginés Alonso

Va néixer a Múrcia el 1911, en una família conservadora que aviat es va traslladar i es va instal·lar a Barcelona.

D’ofici, era fuster, i es va afiliar al Sindicat de la Fusta de la CNT com a militant i, com veurem, també va ser actiu en molts d’altres camps dins l’anarquisme, l’anarcosindicalisme, la cultura i, fins i tot, la maçoneria.

En el 1931 fou un dels creadors de l’Ateneu Racionalista de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat, important centre de formació i difusió de l’anarquisme on, per exemple, va néixer l’Escola Moderna de la Torrassa, conduïda per la nissaga Ocaña.

Recordem alguns del cofundadors, a més d’en Ginés Alonso: Domingo Canela Schiaffino, Manel Agramunt Maneu, Amadeu Colom, Diego Franco Cazorla (Amador Franco), Àngel Lescarboura Santos, Mateo Santos o Antoni Vives.

Va pertànyer al grup editor de la revista Ágora, juntament amb Àngel Lescarboura i Adolfo Ballano, entre d’altres. La revista es finançava amb cops econòmics –eren altres temps i la cultura escrita era mooooolt important pels treballadors amb consciència- i Alonso va anar a la presó arran que, amb d’altres, fos implicat en l’intent d’atracament, el 12 d’agost de 1933, al Cafè Oro del Rhin, que se saldà amb un mort. Si mireu la premsa de l’època, veureu que les fake news no s’han inventat ara.

També va formar part del grup faísta d’acció i propaganda Afinidad, amb Josep Peirats, Domingo Canela i Pedro Conejero, del qual podem dir que s’oposava a insurreccions armades com la de desembre de 1933 amb l’argument que la revolució semblava impossible sense una preparació prèvia de les masses, posant doncs l’accent a la formació amb majúscules, general, sindical i paramilitar.

A més, entre 1932 i 1936 fou membre, amb Domingo Canela, José M. Barrancos, Ramon Bou Canalda, els germans Conejero Tomás, els germans Conesa, Vicenç Nebot i Josep Peirats Valls, entre d’altres, del grup anarquista Verdad de l’Hospitalet de Llobregat.

El juliol de 1936 s’enfrontà als militars aixecats a Barcelona i durant aquest any entrà a formar part del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries i, representant al Comitè, va participar en nombrosos actes arreu de Catalunya (Puigcerdà, L’Hospitalet, Sant Just Desvern, el barri de Les Corts a Barcelona, Viladecans, etc.)

recorte la humanitat
La Humanitat, 19 d’agost de 1936

Al mateix temps, el seu interès per la cinematografia el va portar a formar part del moviment cultural que es desenvolupà en el camp cinematogràfic, participant, juntament amb Mateo Santos i Joan Puig Elias, a la revista Popular Film, i entre 1936 i 1937 participà en la redacció de la revista Ideas, portaveu del Moviment Llibertari al Baix Llobregat, hostil a la participació de la CNT en els governs estatals. Hem trobat, fins i tot, que feia crítica de cinema.

cabecera ideas

Perduda la guerra, s’exilia a L’Avelhanet, a l’Arieja, Occitània, on l’històric militant Pablo Martín (des dels anys 1920 col·laborador de Los Solidarios i fugit a França després de ser donat per mort després de l’expedició antimonàrquica de Vera de Bidasoa… entre moltes d’altres coses) li dona treball en el seu taller de fusteria.

Ginés participà en la resistència francesa contra els nazis i participà en la reconstrucció de la CNT.

Va ser delegat per L’Avelhanet – amb Emilio Asensio, Mariano Llopart, Ignacio Quilez i Jaime Freixas – en el congrés del MLE, de Federacions Locals, a París entre l’1 i el 12 de maig de 1945, en la qual participà en la ponència de Premsa i Propaganda i intervingué en el míting que es realitzà després a Tolosa de Llenguadoc.

Durant un temps fou director del setmanari confederal de l’Exili España Libre, després de Ramon Liarte i Emilio Vivas. A la publicació va col·laborar, per exemple, José Berruezo que, entre 1952 i 1961, publicà quinzenalment les seves “Crónicas del trabajo”.

Arran de la ruptura confederal la tardor de 1945, s’alineà amb el sector reformista (possibilista) favorable a la CNT clandestina de l’Interior, postura que era majoritària a Lavelanet, la qual cosa portà a la formació d’una nova Federació Local de tendència ortodoxa, al voltant de M. Celma i Ignacio Quilez Moreno. El 1954 assistí al Ple de Tolosa d’aquesta tendència.

Fou secretari del Subcomitè Nacional de la CNT a l’Exili des d’agost de 1957 fins al Congrés de Federacions Locals celebrat a Llemotges l’agost de 1961 i que suposà la reunificació de la CNT, el manifest d’unitat confederal de la qual va signar juntament amb Roque Santamaría, aquest en nom del Secretariat Intercontinental.

Durant el secretariat del Subcomitè Nacional de la CNT en l’Exili entrà a una missió clandestina a la Península. El 25 de febrer de 1960 presidí la Comissió de Coordinació de l’Aliança Sindical –organització creada per a la unitat d’acció antifranquista entre la CNT, la Unió General de Treballadors (UGT) i Solidaritat de Treballadors Bascos (STB), amb Pascual Tomás com a secretari i tresorer. I també el 1960 assistí al XVI Congrés (Congrés del Cinquantenari) de l’Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs) celebrat a Estocolm (Suècia).

En 1965 va ser delegat de la Federació Local de L’Avelhanet en el Congrés de Montpeller de la CNT a l’Exili.

Podem trobar escrits seus en Espoir, Faro, Ideas, La Revista Blanca, Solidaridad Obrera i Espoir (Tolosa), entre d’altres.

Paral·lelament també sabem que Ginés Alonso va ser membre de la Libre Pensée i maçó. Va ser un dels que va reconstruir la maçoneria a l’Estat espanyol després de la Dictadura. Fou membre de la Logia Minerva-Lleialtat de Barcelona i Gran Mestre Adjunt de la Gran Logia Simbòlica Espanyola. Joan Francesc Pont, actual Gran Comanador del Suprem Consell Maçònic explica que, a la seva seu del carrer Vallès tenen una sala de reunions batejada amb el nom de Genís Alonso, sindicalista de la CNT que, quan es reunia amb els seus companys de lògia, sempre vestia esmòquing, assegura Pont.

Hem trobat un comentari de Juan, que no ens dona més dades, que diu que Ginés era germà del seu avi i oncle de sa mare, i que recordava perfectament els germans quan, de tant en tant, Ginés venia a Barcelona a fer “la seva feina”. Que van passar moltes penúries i van oferir la seva vida a la llibertat, com molta gent de l’època. I parla del seu orgull de pertànyer a la família.

Va morir, als 77 anys, el 5 de desembre de 1988, a L’Avelhanet.

Guía del derecho de Huelga para el próximo 8 de Marzo de 2019

banner guia

Para preparar y afrontar con éxito la jornada de Huelga General Feminista del próximo 8 de Marzo, desde la CNT hemos preparado una guía para que puedas resolver tus dudas.

No dejes que el miedo o el desconocimiento te impidan participar en esta histórica jornada.

Es muy importante que convirtamos la jornada de Huelga General en un éxito rotundo y para ello debemos involucrarnos y apoyar todas las actividades y convocatorias que se están lanzando estos días por parte del movimiento feminista. ¡Juntas somos más fuertes!

Puedes descargarte la guía aquí:

Guía del derecho de Huelga CNT 8M 2019 (Cast.)

Guia del dret a Vaga CNT 8M 2019 (Cat.)

 

Si quieres más información puedes encontrarla aquí:

https://www.vagafeminista.cat/

http://hacialahuelgafeminista.org/

Twitter vaga general feminista a L’Hospitalet

Huelga General Feminista 2019 CNT

¡Compañeras, compañeros!

¡Este 8M tod@s a la Huelga General!