Nosaltres, L’Hospitalet anarquista. Josep Xena: La CNT a l’ajuntament?

El 19 de juliol de 1907, data predestinada, neix a Cassà de la Selva (Gironès) el militant anarquista i anarcosindicalista Josep Xena Torrent.

De família humil i cenetista, va aconseguir una bona educació de manera autodidacta.

Lampista de professió, s’establirà a Palafrugell, on s’afiliarà a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Interessat per l’esperanto, no queda clar si va crear o assistir a una escola nocturna a Palafrugell amb la seva companya Harmonia Puig, i en 1926 assistirà a un congrés esperantista de la Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Apàtrida Mundial) –entitat fundada el 1921 per Eugène Lanti per difondre l’esperanto, com a eina de comunicació i lluita entre els treballadors-, a Lió.

Insubmís al servei militar, es refugia a França fugint de la dictadura militar de Primo de Rivera, i visqué a París i a Perpinyà. A França entrarà en contacte amb el grup “Los Solidarios” (germans Ascaso, Durruti, García Oliver, etc.)

En 1931, en proclamar-se la República, torna a l’Estat, on es dedicarà, juntament amb l’Harmonia, a ensenyar, seguint la pedagogia racionalista de Ferrer i Guàrdia. Primer, a l’Escola Lliure d’Alaior (Menorca), entre 1931 i 1932 i, a partir d’aquest any a l’Escola Ferrer i Guàrdia de L’Hospitalet, en substitució de Joan Roigé.

A Alaior va substituir Josep Alberola a l’escola que, arrel la crisi política provocada per “vaga de ses set setmanes” havia restat enterament en mans dels obrers cenetistes, uns 500 en total.

Una trista anècdota sobre l’escola. Fou clausurada seguint el rastre dels tancaments d’escoles arran la Setmana Tràgica, el 1914, perquè les autoritats van trobar un alumne que copiava un paràgraf de Les aventures de Nono, de Jean Grave, prohibit a Espanya.

González Agapito, a Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l’educació…, comenta que Xena i els altres que havien coordinat l’escola d’Alaior eren ferms i explícits en la idea de la funció formativa que havia de tenir l’escola més enllà de la seva tasca instructiva. Així, eren habituals les sortides al camp, a museus, a d’altres pobles, a llocs interessants històricament, tot incidint també en l’educació com eina del necessari alliberament de la dona. Llibertària.

A El cinturón rojinegro comenten que aquesta pedagogia també bevia dels corrents que cercaven dotar-se d’eines per construir la praxis quotidiana. “Només la transformació de la vida privada pot donar lloc a una transformació madura de les relaciones jeràrquiques entre els homes dins la societat industrialitzada. Només la lectura nocturna d’aquestes generacions d’homes i dones pot possibilitar el gran canvi que durien a terme en juliol de 1936”

L’Escola Ferrer i Guàrdia de L’Hospitalet estava a la plaça de l’Ajuntament i, entre d’altres, va comptar entre els seus “alumnes”, a Quico Sabaté, que va assistir, durant els anys de la República, a molts actes dels organitzats per Xena a l’escola (teatre, excursions, etc.) i fou una part important de la seva formació llibertària. O a Carlos Vidal (a l’esquerra de Xena a la imatge inferior), el qual de gran farà de xofer de Quico Sabaté i atemptarà contra el comissari Pedro Polo Borreguero a Barcelona.

J. Xena 1 Militarà en la CNT i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l’Hospitalet (en la zona del Centre, en un grup propi amb militants veterans en el cas de la FAI) i del Baix Llobregat, participant en diversos congressos del període –en representació del Sindicat Únic de Treballadors de Fígols, va ser delegat al Congrés de 1931 de la CNT.

En relació al mite malintencionat, esbombat per la burgesia, que la CNT i la FAI eren els “murcianos”, associant l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’emigració en un intent de trencar la unió dels treballadors, Josep Xena és un bon exponent de la fal·làcia.

Segons Peirats, arran de la proclamació del Comunisme Llibertari a L’Hospitalet l’any 1933, joves com Conejero i el mateix Xena van prendre el lideratge, “substituint” Francisco Tomàs, a qui van apartar per inactivitat.

El 19 de juliol prendrà part en els combats contra la rebel·lió feixista als carrers de Barcelona i l’endemà va encapçalar la delegació del Baix Llobregat en l’assemblea de la CNT-FAI on es va manifestar partidari de la postura de García Oliver sobre la necessitat d’implantar el comunisme llibertari i contrària al col·laboracionisme amb les forces polítiques (S’havia de “prendre el govern”, no col·laborar amb ell), proposta que va ser derrotada. Tot i així, s’intentà fer a través del Comité de Milicies Antifeixistes.

La força sindical (L’Hospitalet comptava amb uns 6.000 militants confederals) va constituir ràpidament el Comité de Milicies Antifeixistes, el dia 20 de juliol, i dominat per la CNT. En ell, Xena té un paper important i que tindrà a veure amb els canvis revolucionaris que s’esdevindran a L’Hospitalet. Fins el 30 de setembre, que el Comité s’integra a l’Ajuntament, totes dues organitzacions coexisteixen, encara que el poder real el té la primera. Segons explica Xena, l’alcalde Ramon Frontera el crida el mateix 19 de juliol i es posa a la seva disposició. Les primeres decisions del consistori després del 19 de juliol són les que indica el Comitè (pagament dels vals dels comitès, salaris, enderroc de l’església i el campanar pel seu estat ruïnós…).

El 30 de setembre de 1936 el Comitè s’integra a l’Ajuntament, per pacte UGT-CNT-ERC. S’ha d’entendre com el resultat local de la formació del nou govern de la Generalitat del 26 de setembre. El consells municipals s’organitzen amb la mateixa proporció amb que estava constituït el Consell Executiu.

L’alcalde serà Francesc Muntané, d’ERC i Josep Xena regidor d’Economia i, per influència de la CNT, l’ajuntament passa a anomenar-se Consell d’Economia i Defensa. Un altre decret de la Generalitat força un canvi i a l’octubre hi ha un nou consistori on Xena continua tenint la mateixa regidoria, i no hi ha canvis en la correlació de forces. És el moment que es proposa la Caixa Comunal.

En aquest context apareix en escena el PSUC, que actuava en inici com a UGT a nivell municipal, i que basava la seva estratègia política en la difamació de l’adversari, i Xena va participar en un míting cenetista on també s’oferia tribuna lliure a los “elementos marxistas que realizaron una obra de difamación durante el acto del domingo pasado” (un acte electoral l’11 d’octubre).

Xena va intentar tirar endavant la implantació del salari únic, que va tenir lloc a la pagesia i el transport, però era dificultosa en general i tenia en contra a la resta del consistori. També es tira endavant la municipalització.

ERC i UGT abandonen l’ajuntament el 26 de desembre i el 29 de desembre, de nou amb el nom de Consell de Defensa i Economia, Josep Xena queda al capdavant d’un consistori amb tots els seus membres pertanyents a la CNT. Reintenta la implantació del salari únic, tira endavant, per exemple, la municipalització de la neteja pública i el rec i de l’habitatge, en la seva forma pràctica i comença a desenvolupar el projecte de la CNT de Consell General d’Economia, que lligaria tota l’economia, tot allò que es col·lectivitzés.

A inicis del 1937, una llarga i negociació entre Xena i Tarradellas retorna a l’alcaldia a ERC mentre la CNT, Xena, manté Economia. Serà el 9 de febrer de 1937. He trobat una imatge de Josep M. Sagarra d’una de les visites de Xena al Palau de la Generalitat, en la que l’arxiu indica que anava a visitar a Lluís Companys “per una crisis de govern”. En el centre de la fotografia, Dionís Eroles.

J. Xena 2

Dionís Eroles i Josep Xena al Palau de la Generalitat

Els dos últims anys de la guerra va ser secretari del Comitè Regional de la FAI i el desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir a París al congrés extraordinari de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). L’abril de 1938 Josep Xena marxa al Front i el consistori seguirà per d’altres viaranys.

Durant aquests temps, el trobem, per exemple, a l’acte de descobriment de la làpida dedicada a Durruti, l’1 de juliol de 1937, i que li donarà el seu nou nom a la Via Laietana. Era obra de l’escultor Enric Boleda i es va col·locar a la façana de la “Casa CNT-FAI”. En Xena va parlar representant la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT de Barcelona. Al Congrés Extraordinari de Sindicats de març de 1937 o al Ple Nacional Ampliat de la CNT a València, el gener de 1938 en representació de la Federació Local d’Hospitalet.

J. Xena.3

Anunci de la intervenció de Xena al míting de cloenda del Congrés Extraordinari de Sindicats de març de 1937, a Catalunya, 3 de març de 1937.

J. Xena 4

 Xena al Ple Nacional Ampliat de la CNT (València, gener de 1938), Umbral, 29 de gener de 1938

Després de la pèrdua de Catalunya es va exiliar a França on va ser immediatament empresonat –va ser el primer pres de la CNT– a Perpinyà i a Montpeller, i condemnat a 10 mesos i a l’expulsió. Gràcies al Consell General del Moviment Llibertari –del qual era membre amb Germinal Esgleas, Frederica Montseny, Germinal de Sousa, García Oliver, entre d’altres–, va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, amb la seva companya, Harmonia Puig, començant així el seu llarg exili sud-americà. Assentat a Ciudad Trujillo, va ser el representant del Consell General del Moviment Llibertari i s’ajustà a l’ortodòxia lligada a la línia Esgleas-Montseny. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb Josep Abella, fent de mestre.

En 1945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa vida llibertària, especialment després de la caiguda de la dictadura (1958): va fundar el Centre Cultural i una espècie d’ateneu llibertari (Estudis Socials) i va animar el butlletí AIT de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE). Sempre contrari a les unificacions confederals («que retornin els esgarriats»), es va oposar a la confluència de 1960 i va assistir al congrés de Llemotges de 1960, sempre arrenglerat amb el tàndem Montseny-Esgleas.

En 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela. El juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc en representació de la FORVE. A finals dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a Espanya: V Congrés de la CNT (1979), míting a l’Hospitalet (1 de maig de 1982), conferències en 1985 en l’aniversari de la fundació de la CNT, conferència a Barcelona (19 de juliol de 1986), etc.; a més de diverses col·laboracions en el periòdic CNT (1986). Josep Xena Torrent va morir el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela). La seva companya, Harmonia Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Joventuts Llibertàries de Veneçuela i és una molt important botànica.

Com sempre, el nostre agraïment als diversos autors dels que beu, i de vegades reprodueix, aquesta nota biogràfica, en especial a les Anarcoefemèrides, de la que ens agradaria tenir la constància i claredat en la recuperació de la nostra història.

Després de la pèrdua de Catalunya es va exiliar a França on va ser immediatament empresonat –va ser el primer pres de la CNT– a Perpinyà i a Montpeller, i condemnat a 10 mesos i a l’expulsió. Gràcies al Consell General del Moviment Llibertari –del qual era membre amb Germinal Esgleas, Frederica Montseny, Germinal de Sousa, García Oliver, entre d’altres–, va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, amb la seva companya, Harmonia Puig, començant així el seu llarg exili sud-americà. Assentat a Ciudad Trujillo, va ser el representant del Consell General del Moviment Llibertari i s’ajustà a l’ortodòxia lligada a la línia Esgleas-Montseny. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb Josep Abella, fent de mestre.

En 1945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa vida llibertària, especialment després de la caiguda de la dictadura (1958): va fundar el Centre Cultural i una espècie d’ateneu llibertari (Estudis Socials) i va animar el butlletí AIT de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE). Sempre contrari a les unificacions confederals («que retornin els esgarriats»), es va oposar a la confluència de 1960 i va assistir al congrés de Llemotges de 1960, sempre arrenglerat amb el tàndem Montseny-Esgleas.

En 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela. El juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc en representació de la FORVE. A finals dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a Espanya: V Congrés de la CNT (1979), míting a l’Hospitalet (1 de maig de 1982), conferències en 1985 en l’aniversari de la fundació de la CNT, conferència a Barcelona (19 de juliol de 1986), etc.; a més de diverses col·laboracions en el periòdic CNT (1986). Josep Xena Torrent va morir el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela). La seva companya, Harmonia Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Joventuts Llibertàries de Veneçuela i és una molt important botànica.

Com sempre, el nostre agraïment als diversos autors dels que beu, i de vegades reprodueix, aquesta nota biogràfica, en especial a les Anarcoefemèrides, de la que ens agradaria tenir la constància i claredat en la recuperació de la nostra història.

J. Xena 5

 

 POSEM FI A LA PRECARIETAT

fotos AAPP
ATUREM LA TEMPORALITAT PÚBLICA [CAT.]
 
Les treballadores i treballadors del sector públic no són aliens als problemes de temporalitat que arrossega la classe treballadora a tot l’Estat espanyol. Durant aquesta Emergència Sanitària hem pogut comprovar, una vegada més, com la classe treballadora era utilitzada per fer front a una pandèmia i rebutjada posteriorment com una mercaderia. Els contractes temporals a través d’una obra i servei, eventuals, fixos discontinus, indefinits no fixos… són una constant en la major part dels àmbits de l’Administració Pública. Una inseguretat laboral que genera deficiències en el desenvolupament dels treballs i problemes econòmics, socials i de salut sobre la classe treballadora que els suporta.

Per això, des de la CNT llancem la campanya #AturemLaTemporalitatPública. Són ja moltes les persones afiliades al sindicat que van accedir als seus llocs de treball després de la superació d’un procés selectiu. Això suposaria l’obtenció d’una plaça i l’establiment d’una relació laboral de caràcter fix que podria permetre una seguretat i una estabilitat necessàries per al desenvolupament d’aquests serveis imprescindibles. No obstant això, l’Administració no reconeix aquesta situació i exposa als seus treballadors i treballadores a una situació d’alarma permanent sense que puguin saber si continuaran treballant o no.

En un moment on els serveis públics s’han mostrat fonamentals i imprescindibles per a la superació d’una pandèmia mundial, necessitem defensar els llocs de treball de totes les persones en aquesta situació. S’acosten temps en els quals, novament, la capacitat sanitària dels territoris tindrà un paper fonamental per a fer front a noves onades. Personal de neteja, atenció primària, administratiu, infermeria… totes i cadascuna d’elles necessiten l’estabilitat que mereixen per a la realització del seu treball diari.

Per aquest motiu, posem fi a la precarietat, #AturemLaTemporalitatPública

Segueix-nos a Facebook Twitter Instagram

aapp CASTELLANO

PAREMOS LA TEMPORALIDAD PÚBLICA [CAST.]

Las trabajadoras y trabajadores del sector público no son ajenos a los problemas de temporalidad que arrastra la clase trabajadora en todo el Estado español. Durante esta Emergencia Sanitaria hemos podido comprobar, una vez más, como la clase trabajadora era utilizada para hacer frente a una pandemia y desechada posteriormente como mera mercancía. Los contratos temporales a través de una obra y servicio, eventuales, fijos discontinuos, indefinidos no fijos… son una constante en la mayor parte de los ámbitos de la Administración Pública. Una inseguridad laboral que genera deficiencias en el desarrollo de los trabajos y problemas económicos, sociales y de salud sobre la clase trabajadora que los soporta.

Por esto, desde CNT lanzamos la campaña #ParemosLaTemporalidadPública. Son ya muchas las personas afiliadas al sindicato que accedieron a sus puestos de trabajo tras la superación de un proceso selectivo. Esto supondría la obtención de una plaza y el establecimiento de una relación laboral de carácter fijo que pudiera permitir una seguridad y una estabilidad necesarias para el desarrollo de estos servicios imprescindibles. Sin embargo, la Administración no reconoce esta situación y expone a sus trabajadores y trabajadoras a una situación de alarma permanente sin que puedan saber si seguirán trabajando o no.

En un momento donde los servicios públicos se mostraron fundamentales e imprescindibles para la superación de una pandemia mundial, necesitamos defender los puestos de trabajo de todas las personas en esta situación. Se avecinan tiempo en los que, nuevamente, la capacidad sanitaria de los territorios tendrá un papel fundamental para hacer frente a nuevas oleadas. Personal de limpieza, atención primaria, administrativo, enfermería… todas y cada una de ellas necesitan la estabilidad que merecen para la realización de su trabajo diario.

Por este motivo, acabemos con la precariedad, #ParemosLaTemporalidadPública.

Síguenos en Facebook Twitter Instagram

 

A LA FEINA, COMPTA AMB CNT

campaña afiliacion generico

 

PREN PARTIT I DEFENSA ELS TEUS DRETS LABORALS [CAT.]

No fa falta ser molt espavilat per a adonar-se que s’aveïnen temps difícils per a totes i tots, especialment per a la classe treballadora. Quan les condicions de vida s’endureixen, les capes de la societat més vulnerables són les que solen portar la pitjor part. Aquesta no serà una excepció. Si no aconseguim fer valer la nostra força i exercim un contrapès a aquest nou atac ens tornaran a ignorar i prendran les decisions sense, ni tan sols, comptar amb nosaltres.

Se’ns presenta un escenari en el qual es veuran reduïdes una part important de les nostres llibertats com a ciutadans en molts dels àmbits de la nostra vida diària. En el terreny laboral l’horitzó es preveu molt complicat. No ens sorprèn que, recentment sense anar més lluny, els mal anomenats sindicats majoritaris, s’han afanyat a signar, juntament amb la patronal i els representants de l’estat, uns acords que faran un volt de rosca més als ja precaritzats drets que tenim com a empleats/des. Com sempre, es poden resumir en més flexibilitat en l’acomiadament i menys cobertures que protegeixin a qui veritablement fa funcionar el mercat laboral, que no és un altre que tots i totes nosaltres amb el nostre treball.

A la CNT, des de fa ja molts anys, tenim un full de ruta i unes eines ben clares. La nostra proposta es basa a no deixar que els sindicats grocs i els seus comitès d’empresa decideixin per nosotr@s les condicions en les quals hem de treballar. La nostra aposta per les seccions sindicals i l’acció directa està donant ja bons resultats. Per a continuar combatent i ser més eficients en els nostres objectius, necessitem ser molts/es més, per a aconseguir major implantació en els centres de treball i possibilitar que la part empresarial, es vegi obligada a tractar aquestes qüestions amb els/les treballadors/es sense intermediaris que se sotmetin a les seves exigències.

Per aquest motiu volem fer una crida a tota la classe treballadora de L’Hospitalet i de totes les poblacions del territori a mobilitzar-se i agrupar-se en una acció sindical forta, unida i cohesionada. Enfront de la incapacitat de l’estat i l’abús patronal, ara més que mai, COMPTE AMB CNT.

Segueix-nos a Facebook Twitter Instagram

 

TOMA PARTIDO Y DEFIENDE TUS DERECHOS LABORALES [CAST.]

No hace falta ser muy avispado para darse cuenta de que se avecinan tiempos difíciles para todas y todos, especialmente para la clase trabajadora. Cuando las condiciones de vida se endurecen,  las capas de la sociedad más vulnerables son las que suelen llevar la peor parte. Esta no va a ser una excepción. Si no conseguimos hacer valer nuestra fuerza y ejercemos un contrapeso a este nuevo ataque nos van a volver a ignorar y van a tomar las decisiones sin, ni siquiera, contar con nosotr@s.

Se nos presenta un escenario en el que se van a ver reducidas una parte importante de nuestras libertades como ciudadanos en muchos de los ámbitos de nuestra vida diaria. En el terreno laboral el horizonte se prevé muy complicado. No nos sorprende que, recientemente sin ir más lejos, los mal llamados sindicatos mayoritarios, se han apresurado a firmar, junto con la patronal y los representantes del estado, unos acuerdos que van a dar una vuelta de tuerca más a los ya precarizados derechos que tenemos como empleados/as. Como siempre, se pueden resumir en más flexibilidad en el despido y menos coberturas que protejan a quien verdaderamente hace funcionar el mercado laboral, que no es otro que tod@s nosotr@s con nuestro trabajo.

En la CNT, desde hace ya muchos años, tenemos una hoja de ruta y unas herramientas bien claras. Nuestra propuesta se basa en no dejar que los sindicatos amarillos y sus comités de empresa decidan por nosotr@s las condiciones en las que debemos trabajar. Nuestra apuesta por las secciones sindicales y la acción directa está dando ya buenos resultados. Para seguir combatiendo y ser más eficientes en nuestros objetivos, necesitamos ser much@s más, para lograr mayor implantación en los centros de trabajo y posibilitar que la parte empresarial, se vea obligada a tratar esas cuestiones con l@s trabajador@s sin intermediarios que se sometan a sus exigencias.

Por ese motivo queremos hacer un llamamiento a toda la clase trabajadora de L’Hospitalet y de todas las poblaciones del  territorio a movilizarse y agruparse en una acción sindical fuerte, unida y cohesionada. Frente a la incapacidad del estado y el abuso patronal, ahora más que nunca, CUENTA CON CNT.

Siguenos en Facebook Twitter  Instagram

1 de Maig 2020 a L’Hospitalet

imagen aerea bloques bellvitge

1º de Mayo 2020. Nueva crisis, el mismo reto de siempre [Cast].

Este primero de Mayo, en esta extraña fase de la anormalidad de siempre, queremos haceros llegar un fraternal saludo. También una reflexión.

Esta pandemia, que ha cambiado tantas cosas de  nuestras vidas cotidianas, paradójicamente no ha cambiado la raíz de nuestros problemas como trabajadores y trabajadoras. Los empresarios no solo no han dejado de comportarse de manera ruin y explotadora si no que han acentuado su egoísmo centenario.

Ante la avalancha de ERTEs abusivos (y no pocos fraudulentos) y despidos no nos queda otra posibilidad que levantar una organización fuerte de las trabajadoras y trabajadores. Solo de esta manera podremos detener las agresiones laborales y económicas de Patronal y Gobierno.

Es urgente dar respuesta en las empresas a una alternativa a los desfasados Sindicatos, mal llamados mayoritarios, que llevan décadas sumidos en la parálisis y el pacto a la baja, mal disfraz de una evidente y vergonzosa derrota y entrega.

Es por eso que continuaremos desarrollando nuestro modelo sindical en la ciudad, para que el anarcosindicalismo pueda ser la herramienta de todos y todas, independiente de intereses políticos y orientado únicamente la unidad contra la precariedad laboral y la explotación.

Queremos aprovechar para hacer extensivo este saludo a todas aquellas personas y colectivos que han estado aportando sus recursos y esfuerzos a paliar la crisis sanitaria en nuestra ciudad. Ha quedado demostrado que L’Hospitalet tiene un tejido asociativo extenso y activo.

Pronto acabará el confinamiento y nos volveremos a encontrar para continuar el trabajo en favor de un cambio social. Una transformación que nos devuelva a las trabajadoras y los trabajadores nuestro papel relevante en la economía y en la sociedad.

 

1 de Maig 2020. Nova crisi, el mateix repte de sempre [Cat.]

Aquest primer de Maig, en aquesta estranya fase de l’anormalitat de sempre, volem fer-vos arribar una fraternal salutació. També una reflexió.

Aquesta pandèmia que ha canviat tantes coses de les nostres vides quotidianes, paradoxalment no ha canviat l’arrel dels nostres problemes com a treballadors i treballadores. Els empresaris no sols no han deixat de comportar-se de manera mesquina i explotadora si no que han accentuat el seu egoisme centenari.

Davant l’allau de ERTEs abusius (i no pocs, fraudulents) i acomiadaments no ens queda una altra possibilitat que aixecar una organització forta de les treballadores i treballadors. Només d’aquesta manera podrem detenir les agressions laborals i econòmiques de Patronal i Govern.

És urgent donar resposta en les empreses a una alternativa als desfasats Sindicats, mal anomenats majoritaris, que porten dècades sumits en la paràlisi i el pacte a la baixa, grollera disfressa d’una evident i vergonyosa derrota i entrega.

És per això que continuarem desenvolupant el nostre model sindical a la ciutat, perquè l’anarcosindicalisme pugui ser l’eina de tots i totes, independent d’interessos polítics i orientat únicament  a la unitat contra la precarietat laboral i l’explotació.

Volem aprofitar per a fer extensiva aquesta salutació a totes aquelles persones i col·lectius que han estat aportant els seus recursos i esforços a pal·liar la crisi sanitària a la nostra ciutat. Ha quedat demostrat que L’Hospitalet té un teixit associatiu extens i actiu.

Aviat acabarà el confinament i ens tornarem a trobar per a continuar el treball en favor d’un canvi social. Una transformació que ens retorni a les treballadores i els treballadors el nostre paper rellevant en l’economia i en la societat.

 

23A dia del llibre

WhatsApp Image 2020-04-23 at 00.29.23

Avui 23 d’abril és el dia del drac, del llibre i de la cultura. Us oferim aquest recull literari perquè el descarregueu i feu un tast d’art llibertari. Una petita mostra per gaudir d’aquesta data tan entranyable.
Aquest any no serà possible muntar la paradeta de llibres al carrer, però no volíem deixar passar l’ocasió de compartir aquests textos amb vosaltres. En temps de confinament, més que mai, aquestes mostres d’expressió de llibertat, són molt necessàries. Entenem la cultura com una eina d’alliberament de la nostra classe treballadora.
Esperem que gaudiu de la lectura.

Recull literari 23 d’Abril de 2020

 

GUIA FÀCIL SOBRE “L’ATURADA OBLIGATÒRIA” COVID-19

FOTO GUIA ATURADA OBLIGATORIA (CAT)

 

Aquí podeu descarregar una guia de consulta pràctica referent a la mesura d’aturada obligatòria que el passat 30 de març va decretar el govern de l’estat.
Us serà molt útil per tal d’encarar la negociació amb l’empresa, per establir les condicions en què es retornaran les hores no treballades o una part d’aquestes. Període de vigència de la mesura,  a qui afecta, qui ho negocia, com es constitueix la comissió negociadora i altres dubtes que pugueu tenir.
També podreu trobar, al final de la guia, una llista de tots els sindicats als quals podeu adreçar-vos si necessiteu assessorament. Segueix-nos a Facebook  twitter Instagram
Que no abusin dels nostres drets!! Compta amb CNT!!

Guia pràctica aturada obligatòria

 

Les 15 propostes de la CNT per fer front al COVID-19 [cat-cast].

 

 

CNT exigeix al Govern que prengui mesures de protecció i suport per a les treballadores i els treballadors

  • El sindicat demana en 15 punts la paralització de tota activitat productiva no essencial on no sigui possible el teletreball, reforçar els sectors imprescindibles, així com mesures socials per a la cura.

Des de CNT veiem com totes les mesures que s’han anat prenent per part del Govern han resultat insuficients per a la majoria dels treballadors i les treballadores, quedant en mans dels empresaris la seva bona voluntat d’implementar mesures com el teletreball, l’exposar a la plantilla a situacions de risc en el transport o realització del seu treball no essencial. També estem preocupats per l’afebliment i el desemparament en el qual deixa als sectors que més estan fent front a la situació de crisi sanitària pel Covid-19.

Milers de treballadors i treballadores ja han estat víctimes d’ERTOs, acomiadaments productius i cessaments de contractes, així com els falsos autònoms i freelances han vist desaparèixer les seves feines d’un dia per a l’altre. La incertesa, la situació de risc i el desemparament d’altres milions de persones a l’estat espanyol. Les mesures sobre aquest tema previstes en el RD 8/2020 de 17 de març queden molt bé sobre el paper, però xoquen frontalment amb la mentalitat primitiva de la classe empresarial espanyola.

Per això, CNT exigeix al govern mesures immediates que garanteixin que la classe obrera no sigui la més perjudicada d’aquesta situació. Començant per la seguretat, obligant al teletreball quan sigui possible i quan no, i sigui una activitat no essencial, amb la suspensió de l’activitat; anul·lant acomiadaments, contractant de manera directa als treballs necessaris per superar la crisi i posant mesures especials en sectors com el de les empleades domèstiques. A més, CNT mira al futur reivindicant que la formació ha d’estar sens dubte entre les accions immediates que es prenguin.

De la mateixa manera cal garantir la capacitat de cures de les persones. És el moment de desplegar amb audàcia i decisió els drets de conciliació de la vida laboral i familiar. També exigim la protecció de les persones amb l’extensió de la Incapacitat Temporal a aquells que formen part d’un grup de risc, alliberar als presos majors de 65 anys o amb malalties cròniques i el tancament dels CIEs. Unes mesures que hauran de ser reforçades aconseguint fons de qui més té amb un impost especial a les grans fortunes.

Els 15 punts que CNT exigeix:

1. Implementació immediata del teletreball en totes aquelles empreses en què sigui possible tècnicament

El teletreball ha d’estendre’s no només allà on ja era una pràctica o on estava en menor mesura implementat, sinó que ha d’exigir-se a les empreses una adaptació immediata a aquesta manera d’organitzar-se. El reial decret del govern obre les portes a les empreses contràries a no adaptar-se al teletreball i continuar arriscant la salut de les seves plantilles i de la resta de la societat. I, efectivament, això és el que està passant.

Per això, totes les empreses han d’adaptar tota l’estructura possible al teletreball i per a això estudiaran i es dotaran de tots els mitjans tècnics necessaris per al treball col·laboratiu a distància.

2. Paralització de tota l’activitat productiva de caràcter no essencial de manera immediata i automàtica en aquells casos en què no sigui possible implementar el teletreball

Passi automàtic durant 30 dies de tot el personal a permís retribuït amb sou en totes aquelles empreses que hagin registrat uns guanys mínims de 3000 € per treballador contractat durant l’últim exercici. Aplicació d’ERTOs per força major en aquelles empreses que no hagin aconseguit aquests marges de beneficis i a partir dels 30 dies de permís en aquelles que sí que ho hagin aconseguit.

A aquest efecte, es declararà expressament servei essencial els serveis de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

3. Mesures extraordinàries de formació

Per a totes aquelles persones treballadores el treball de les quals no es pot realitzar a distància, necessitem prendre mesures imaginatives i innovadores. Ja que en altres moments es parla de dèficit de formació que dificulta la innovació en l’economia; ja que en altres contextos, es culpa a les treballadores i treballadors de la seva falta d’ocupabilitat per falta de formació; ja que se’ns anima constantment a preparar-nos per a unes relacions laborals canviants i per a això hem d’entendre la formació com un procés continu. És el moment que les empreses dissenyin i implementin programes massius d’actualització i formació a distància per a la part de la plantilla que no pot desenvolupar el seu treball a distància.

En conseqüència, totes les empreses han de donar desenvolupament efectiu i immediat a l’article 23 de l’Estatut dels Treballadors per a cobrir el temps d’aturada d’activitat amb manteniment de salari mitjançant el desenvolupament de programes de formació a distància de les seves plantilles.

4. Mesures extraordinàries d’organització del treball

És el moment de desplegar amb audàcia i decisió els drets de conciliació de la vida laboral i familiar. Les mesures sobre aquest tema previstes en el RD 8/2020 de 17 de març queden molt bé sobre el paper, però xoquen frontalment amb la mentalitat primitiva de la classe empresarial espanyola. És vital ara com ara tendir al repartiment de l’ocupació, reduint-lo, per a facilitar les tasques de cures de les persones més vulnerables, per a facilitar el treball dels serveis sanitaris i de distribució de productes i serveis bàsics i essencials, i per a poder reprendre l’activitat després del confinament.

Per això haurà de tenir-se en compte en totes les empreses la reorganització horària allí on sigui necessària i procedir amb urgència al disseny de nous horaris, torns (afegint-los allí on sigui necessari), bosses horàries, etc.; per quan es puguin aturar les mesures de confinament.

5. Posar a disposició el sistema productiu privat que resulti necessari

És urgent afrontar el fet que resulta possible i imprescindible adaptar el treball en certes empreses i sectors per a ajudar a fer front aquesta emergència sanitària. És necessari donar cobertura massiva a totes aquestes iniciatives populars que estan dissenyant i fabricant equip mèdic bàsic amb impressores 3D, que fabriquen màscares bàsiques en tallers de costura, que creen xarxes d’ajuda comunitària a les persones més vulnerables, etc.

Sent una situació sense precedents, es necessiten mesures ambicioses. Hem de tenir en compte que alguns ERTOs malgastaran recursos que en un moment de col·lapse sanitari resulta imprescindible reaprofitar. De la mateixa manera que s’habiliten hotels per a rebre pacients i es forma a la seva plantilla per a continuar amb el seu treball, en ser essencial, creiem que altres indústries han d’adaptar-se a produir i donar serveis a l’alçada de les circumstàncies: cal sanejar equips i instal·lacions; cal fabricar màscares d’un sol ús, guants, bates, respiradors; cal fabricar desinfectants; cal portar aliments als qui no poden desplaçar-se o moure’s…

Pel que, a escala local, es procedirà a inventariar i executar la capacitat d’adaptació de les empreses, siguin del sector que siguin, per a posar els seus recursos al servei del sector sanitari públic, dels serveis socials i de qualsevol altra activitat d’organització, planificació i gestió en el context d’aquesta alarma sanitària, tenint sempre en ment la reducció de persones afectades per ERTOs.

6. Reforç dels serveis essencials mitjançant contractació directa i immediata de tot el personal necessari

Per a garantir el funcionament a ple rendiment d’aquests serveis essencials i de les empreses posades a disposició, al mateix temps que es garanteix el respecte als drets laborals de tots els treballadors, es procedirà a l’ampliació de les plantilles d’aquestes empreses mitjançant la posada en marxa de contractes eventuals entre el personal en situació de desocupació seleccionada pels serveis d’ocupació.

7. Reforç de les mesures de protecció dels treballadors de serveis essencials

Posada en marxa de nous protocols de treball i mesures preventives suplementàries. Davant l’absolut fracàs dels serveis de prevenció aliens, es procedirà a la posada a disposició pública de la totalitat dels serveis de prevenció aliens actuants en aquest moment, que actuaran dirigits sota l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i els instituts autonòmics de seguretat i salut laboral.

8. Desenvolupament immediat de nous permisos de conciliació

Segons el que s’estableix en l’Article 39.3 CE, que “Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills haguts dins o fora del matrimoni, durant la seva minoria d’edat i en els altres casos en què legalment procedeixi”, s’estendrà el permís amb sou de l’Article 37.3 ET a totes les persones que necessitin atendre la cura dels seus fills i de persones dependents.

9. Nul·litat radical de tots els acomiadaments produïts durant l’estat d’alarma

Per a protegir els drets dels treballadors i evitar pràctiques abusives per part de les empreses, es declararà la nul·litat de tots els acomiadaments produïts en qualsevol empresa excepte aquells que s’acullin expressament a mesures de força major i comptin amb la corresponent autorització de l’autoritat laboral. Aquesta mesura estarà activa durant tota la vigència de l’estat d’alarma i de qualsevol declaració posterior d’emergència o lloc, i durant els 180 dies posteriors al cessament de la vigència d’aquests estats.

10. Extensió de la Incapacitat Temporal a tots els grups de risc

En tots els sectors que siguin de caràcter essencial, les treballadores i els treballadors que pertanyin o estiguin dins d’un grup de risc (persones de més de 60 anys, amb malalties cardiovasculars i hipertensió arterial, amb diabetis, amb malalties pulmonars cròniques, amb càncer, immunodeprimides, dones embarassades), per a protegir la seva salut i la seva vida passaran de manera immediata a la situació d’incapacitat temporal per contingència professional. Totes les persones que passin a aquesta situació continuaran percebent el 100% de les seves retribucions i no se’ls exigirà cap període de carència.

11. Mesures específiques per a les empleades de la llar

Es procedirà a l’aplicació de les mateixes mesures de protecció a les empleades de la llar assalariades i autònomes que a la resta de treballadores i treballadors assalariats/des i autònoms/es, inclosa la prestació per desocupació.

12. Imposició a les grans fortunes

S’imposarà un impost excepcional a les grans fortunes de manera que siguin aquestes les que es facin càrrec de la despesa social que suposarà la situació excepcional que patim essencialment la classe obrera.

13. Suspensió de pagament de lloguers, hipoteques i subministraments bàsics

Es procedirà a l’establiment d’una moratòria, durant almenys de tota la vigència dels estats d’alarma o els que en el seu moment puguin estar vigents, per al pagament de lloguers i hipoteques per a primer habitatge. De la mateixa forma, se suspendrà el pagament dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions) durant el mateix període ja mencionat per als primers habitatges.

14. Reforç de la sanitat i dels serveis socials de caràcter públic

Intervenció de la sanitat privada sense compensació econòmica. La gestió de les residències de gent gran passarà a mans públiques de manera que es garanteixi la dignitat i el dret a la vida i la salut de la totalitat de la població.

15. Mesures de caràcter social i de drets humans

Es procedirà a l’alliberament immediat dels presos majors de 65 anys i els que pateixin malalties cròniques greus que no tinguin delictes greus com violacions o assassinats masclistes. Es durà a terme el tancament de tots els CIEs, es posarà fi a les deportacions i s’escometrà la derogació de la Llei d’Estrangeria.

Firma el comité confederal de CNT.

En aquest enllaç teniu tota la informació necessària sobre drets laborals i l’estat d’emergència COVID-19.l

 

 

 

CNT exige al Gobierno que tome medidas de protección y soporte para las trabajadoras y los trabajadores

  • El sindicato pide en 15 puntos la paralización de toda actividad productiva no esencial donde no sea posible el teletrabajo, reforzar los sectores imprescindibles, así como medidas sociales para el cuidado.

Desde CNT vemos cómo todas las medidas que se han ido tomando por parte del Gobierno han resultado insuficientes para la mayoría de los trabajadores y las trabajadoras, quedando en manos de los empresarios su buena voluntad de implementar medidas como el teletrabajo, el exponer a la plantilla a situaciones de riesgo en el transporte o realización de su trabajo no esencial. También mostramos una preocupación por el debilitamiento y el desamparo en el que deja a los sectores que más están haciendo frente a la situación de crisis sanitaria por Covid-19.

Miles de trabajadores y trabajadoras ya han sido víctimas de ERTEs, despidos productivos y cese de contratos, así como los falsos autónomos y freelances han visto desaparecer sus trabajos de un día para otro. La incertidumbre, la situación de riesgo y el desamparo de otros tantos millones de personas en el estado español. Las medidas al respecto previstas en el RD 8/2020 de 17 de marzo quedan muy bien sobre el papel, pero chocan frontalmente con la mentalidad primitiva de la clase empresarial española.

Por eso, CNT exige al gobierno medidas inmediatas que garanticen que la clase obrera no sea la más perjudicada de esta situación. Empezando por la seguridad, obligando al teletrabajo cuando sea posible y cuando no, y sea una actividad no esencial, con la suspensión de la actividad; anulando despidos, contratando de forma directa en los trabajos necesarios para superar la crisis y poniendo medidas especiales en sectores como el de las empleadas domésticas. Además, CNT mira al futuro reivindicando que la formación debe estar sin duda entre las acciones inmediatas que se tomen.

De la misma manera hay que garantizar la capacidad de cuidados de las personas. Es el momento de desplegar con audacia y decisión los derechos de conciliación de la vida laboral y familiar. También exigimos la protección de las personas con la extensión de la Incapacidad Temporal a aquellos que forman parte de un grupo de riesgo, liberar a los presos mayores de 65 años o con enfermedades crónicas y el cierre de los CIEs. Unas medidas que tendrán que ser reforzadas logrando fondos de quien más tiene con un impuesto especial a las grandes fortunas.

Los 15 puntos que CNT exige:

1. Implementación inmediata del teletrabajo en todas aquellas empresas en que sea posible técnicamente

El teletrabajo debe extenderse no solo allí donde ya era una práctica o donde estaba en menor medida implementado, sino que debe exigirse a las empresas una adaptación inmediata a esta manera de organización. El real decreto del gobierno abre las puertas a las empresas más holgazanas para no adaptarse al teletrabajo y seguir arriesgando la salud de sus plantillas y del resto de la sociedad. Y, efectivamente, esto es lo que está pasando.

Por eso, todas las empresas deben adaptar toda la estructura posible al teletrabajo y para ello estudiarán y se dotarán de todos los medios técnicos necesarios para el trabajo colaborativo a distancia.

2. Paralización de toda la actividad productiva de carácter no esencial de manera inmediata y automática en aquellos casos en que no sea posible implementar el teletrabajo

Pase automático durante 30 días de todo el personal a permiso retribuido con sueldo en todas aquellas empresas que hayan registrado unas ganancias mínimas de 3000 € por trabajador contratado durante el último ejercicio. Aplicación de ERTEs por fuerza mayor en aquellas empresas que no hayan alcanzado estos márgenes de beneficios y a partir de los 30 días de permiso en aquellas que sí que lo hayan alcanzado.

A estos efectos, se declarará expresamente servicio esencial los servicios de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.

3. Medidas extraordinarias de formación

Para todas aquellas personas trabajadoras cuyo trabajo no se puede realizar a distancia, necesitamos tomar medidas imaginativas e innovadoras. Ya que en otros momentos se habla de déficit de formación que dificulta la innovación en la economía; ya que en otros contextos, se culpa a las trabajadoras y trabajadores de su falta de empleabilidad por falta de formación; ya que se nos anima constantemente a prepararnos para unas relaciones laborales cambiantes y para ello debemos entender la formación como un proceso continuo. Es el momento de que las empresas diseñen e implementen programas masivos de actualización y formación a distancia para la parte de la plantilla que no puede desarrollar su trabajo a distancia.

En consecuencia, todas las empresas deben dar desarrollo efectivo e inmediato al artículo 23 del Estatuto de los Trabajadores para cubrir el tiempo de parón de actividad con mantenimiento de salario mediante el desarrollo de programas de formación a distancia de sus plantillas.

4. Medidas extraordinarias de organización del trabajo

Es el momento de desplegar con audacia y decisión los derechos de conciliación de la vida laboral y familiar. Las medidas al respecto previstas en el RD 8/2020 de 17 de marzo quedan muy bien sobre el papel, pero chocan frontalmente con la mentalidad primitiva de la clase empresarial española. Es vital hoy por hoy tender al reparto del empleo, reduciéndolo, para facilitar las tareas de cuidados de las personas más vulnerables, para facilitar el trabajo de los servicios sanitarios y de distribución de productos y servicios básicos y esenciales, y para poder retomar la actividad después del confinamiento.

Por ello deberá tenerse en cuenta en todas las empresas la reorganización horaria allí dónde sea necesaria y proceder con urgencia al diseño de nuevos horarios, turnos (añadiéndolos allí donde sea necesario), bolsas horarias, etc.; parar cuando se puedan detener las medidas de confinamiento.

5. Puesta a disposición del sistema productivo privado que resulte necesario

Es urgente afrontar el hecho de que resulta posible e imprescindible adaptar el trabajo en ciertas empresas y sectores para ayudar a enfrentar esta emergencia sanitaria. Es necesario dar cauce masivo a todas esas iniciativas populares que están diseñando y fabricando equipo médico básico con impresoras 3D, que fabrican máscaras básicas en talleres de costura, que crean redes de ayuda comunitaria a las personas más vulnerables, etc.

Siendo una situación sin precedentes, se necesitan medidas ambiciosas. Debemos tener en cuenta que algunos ERTEs van a desperdiciar recursos que en un momento de colapso sanitario resulta imprescindible reaprovechar. Del mismo modo que se habilitan hoteles para recibir pacientes y se forma a su plantilla para continuar con su trabajo, al ser esencial, creemos que otras industrias deben adaptarse a producir y dar servicios a la altura de las circunstancias: hay que sanear equipos e instalaciones; hay que fabricar mascarillas de un solo uso, guantes, batas, respiradores; hay que fabricar desinfectantes; hay que llevar alimentos a quienes no pueden desplazarse o moverse…

Por lo que, a escala local, se procederá a inventariar y ejecutar la capacidad de adaptación de las empresas, sean del sector que sean, para poner sus recursos al servicio del sector sanitario público, de los servicios sociales y de cualquier otra actividad de organización, planificación y gestión en el contexto de esta alarma sanitaria, teniendo siempre en mente la reducción de personas afectadas por ERTEs.

6. Refuerzo de los servicios esenciales mediante contratación directa e inmediata de todo el personal necesario

Para garantizar el funcionamiento a pleno rendimiento de estos servicios esenciales y de las empresas puestas a disposición, al mismo tiempo que se garantiza el respeto a los derechos laborales de todos los trabajadores, se procederá a la ampliación de las plantillas de estas empresas mediante la puesta en marcha de contratos eventuales entre el personal en situación de desempleo seleccionado por los servicios de empleo.

7. Refuerzo de las medidas de protección de los trabajadores de servicios esenciales

Puesta en marcha de nuevos protocolos de trabajo y medidas preventivas suplementarias. Ante el absoluto fracaso de los servicios de prevención ajenos, se procederá a la puesta a disposición pública de la totalidad de los servicios de prevención ajenos actuantes en este momento, que actuarán dirigidos bajo el Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo y los institutos autonómicos de seguridad y salud laboral.

8. Desarrollo inmediato de nuevos permisos de conciliación

Según lo establecido en el Artículo 39.3 CE, que “Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio, durante su minoría de edad y en los demás casos en que legalmente proceda”, se extenderá el permiso con sueldo del Artículo 37.3 ET a todas las personas que necesiten atender el cuidado de sus hijos y de personas dependientes.

9. Nulidad radical de todos los despidos producidos durante el estado de alarma

Para proteger los derechos de los trabajadores y evitar prácticas abusivas por parte de las empresas, se declarará la nulidad de todos los despidos producidos en cualquier empresa salvo aquellos que se acojan expresamente a medidas de fuerza mayor y cuenten con la correspondiente autorización de la autoridad laboral. Esta medida estará activa durante toda la vigencia del estado de alarma y de cualquier declaración posterior de emergencia o sitio, y durante los 180 días posteriores al cese de la vigencia de dichos estados.

10. Extensión de la Incapacidad Temporal a todos los grupos de riesgo

En todos los sectores que sean de carácter esencial, las trabajadoras y los trabajadores que pertenezcan o estén dentro de un grupo de riesgo (personas de más de 60 años, con enfermedades cardiovasculares e hipertensión arterial, con diabetes, con enfermedades pulmonares crónicas, con cáncer, inmunodeprimidas, mujeres embarazadas), para proteger su salud y su vida pasarán de manera inmediata a la situación de incapacidad temporal por contingencia profesional. Todas las personas que pasen a esta situación seguirán percibiendo el 100 % de sus retribuciones y no se les exigirá periodo de carencia alguno.

11. Medidas específicas para las empleadas del hogar

Se procederá a la aplicación de las mismas medidas de protección a las empleadas del hogar asalariadas y autónomas que al resto de trabajadoras y trabajadores asalariados/as y autónomos/as, incluida la prestación por desempleo.

12. Imposición a las grandes fortunas

Se impondrá un impuesto excepcional a las grandes fortunas de manera que sean estas las que se hagan cargo del gasto social que supondrá la situación excepcional que padecemos esencialmente la clase obrera.

13. Suspensión de pago de alquileres, hipotecas y suministros básicos

Se procederá al establecimiento de una moratoria, durante al menos de toda la vigencia de los estados de alarma o los que en su momento puedan estar vigentes, para el pago de alquileres e hipotecas para primera vivienda. De la misma forma, se suspenderá el pago de los suministros básicos (agua, luz, gas y telecomunicaciones) durante el mismo periodo ya dicho para las primeras viviendas.

14. Refuerzo de la sanidad y de los servicios sociales de carácter público

Intervención de la sanidad privada sin compensación económica. Pase de la gestión de las residencias de mayores a manos públicas de manera que se garantice la dignidad y el derecho a la vida y la salud de la totalidad de la población.

15. Medidas de carácter social y de derechos humanos

Se procederá a la liberación inmediata de los presos mayores de 65 años y los que padezcan enfermedades crónicas graves que no tengan delitos graves como violación o asesinatos machistas. Se llevará a cabo el cierre de todos los CIEs, se pondrá fin a las deportaciones y se acometerá la derogación de la Ley de Extranjería.



 

Firmado por el Comité confederal de CNT.

 

En este enlace teneis toda la información necesaria sobre derechos laborales y el estado de emergencia por el COVID-19

 

 

 

 

 

 

 

 

Informacion laboral actualizada Covid-19

Ante la  situación de incertidumbre y desasosiego por la falta de información  sobre las consecuencias laborales que está teniendo el Covid-19, desde  la CNT de L’Hospitalet  os hacemos llegar este resumen (actualizado a fecha 16 de Marzo 2020).

En la CNT de L’Hospitalet , como siempre, nuestra máxima preocupación es el bienestar de la clase trabajadora ya que, dicho sea de paso, es la que suele cargar con el grueso de los sacrificios cuando hay una crisis de este nivel. Seguimos trabajando para poder dar respuesta a todas las situaciones que se están dando estos días, tanto en los centros de trabajo como en la vida cotidiana. Aunque hayamos decido cerrar el local al público en general temporalmente, nuestra actividad no cesa.

Ante la actitud y los mensajes que estos días nos llegan desde las patronales, para facilitar despidos, acelerar procesos de ERTE’s y demás triquiñuelas que les sirvan para seguir precarizando a la gran mayoría de asalariad@s, y con la más que presumible complicidad de las instituciones que nos gobiernan, pensamos que es fundamental que nos hagamos fuertes en sindicatos combativos y concienciados de nuestra grave situación. No olvidemos tampoco que las grandes centrales sindicales como UGT y CCOO tienen, desde hace ya demasiado tiempo, un posicionamiento de máxima permisibilidad con quien nos oprime y mínimo compromiso con quien, en teoría, dicen representar.

Por todo ello queremos hacer un llamamiento a  la unidad popular, a organizarnos entre iguales, a hacer frente a quien nos quiere someter económica y socialmente. Para todo ello nosotr@s ofrecemos nuestra mejor herramienta, la organización empresa por empresa con el modelo sindical de la Confederación Nacional del Trabajo.

Actualizaremos la información en cuanto se produzcan novedades. Seguiremos atent@s a los acontecimientos y trabajando para defender nuestros derechos.

¡Síguenos en redes sociales!  Twitter  Facebook Instagram

Una veu per a Salvador Seguí

Cartel seguí

El pasado sábado dia 11 de Enero organizamos la representación de la obra de teatro “Salvador Seguí: El hombre que caminó sobre la utopia”. Para ello contamos con la colaboración de Espai La Figa que amablemente nos cedió su local. Moisés Mato nos trasladó con su fantástica representación a la lucha obrera de los duros años veinte. Fue todo un éxito de asistencia y participación. Os ponemos el enlace del artículo de opinión que nos dejó nuestra compañera Sónia Turón y que publicó el periódico Solidaridad Obrera.

foto teatro Seguí

Algunos medios de comunicación de nuestra ciudad como El Tot L’Hospitalet y L’H Digital se hicieron eco de esta actividad cultural.

Puedes seguir el trabajo de Moisés Mato y sus interesantes propuestas aquí

foto seguí

 

Comunicat de la CNT Catalano-Balear davant la actual situació a Catalunya [Cat][Cast]

laietana cortada
[Cat]
A Catalunya tenim un problema i no cal ser molt llest per a arribar a aquesta conclusió. No entrarem aquí a analitzar les causes ni prendrem posició política per cap de les parts; en la nostra organització tenim diferents punts de vista davant la reivindicació de part del poble català per a exercir el seu dret a l’autodeterminació.
Però si hi ha alguna cosa que defineix la trajectòria de la CNT, tant a nivell estatal com català, és el nostre rebuig a la repressió.
L’Estat espanyol ha demostrat una vegada més que per molt que la paraula “democràcia” surti de la seva boca és de tot menys una democràcia. Després de filtracions inadmissibles de la sentència a diversos mitjans, evidenciant la falsedat de la separació de poders, finalment avui ens arriba una sentència que, més enllà de les afinitats o adversitats que es puguin tenir amb la classe política catalana i particularment amb les persones condemnades, ens afecta com a organització que aposta per l’acció directa i la mobilització social al carrer.
Tal com està redactada la sentència, qualsevol acció pública, per molt no-violenta que sigui, pot ser tipificada com a delicte de sedició: un piquet, una asseguda, una paralització de desnonament… Això és un atac frontal als nostres drets fonamentals i no hem de ser ingenus: tard o d’hora s’usarà contra nosaltres. És per això que vam mostrar la nostra repulsa a aquesta sentència i ens ajuntem al clam de gran part de la societat catalana en contra d’aquesta.
Hem vist últimament barbaritats judicials com la condemna als joves de Altsasua i tots i totes ens hem solidaritzat perquè entenem que és un atac als drets fonamentals de les persones. També hem viscut les acusacions de terrorisme en les operacions «Pinyata» i «Pandora» contra companyes que han estat engarjolades, incomunicades… Vivim el cas «Scala» i estem fartes de veure com l’Estat utilitza totes les eines de les quals disposa per a aniquilar qualsevol iniciativa antagonista al seu poder.
Som poble, som veïns i veïnes, tenim dret a decidir el nostre futur i les nostres vides. No és una qüestió de banderes ni de pàtries; és una qüestió de drets individuals i col·lectius. No solidaritzar-se avui amb els nostres veïns i veïnes que estan sofrint la llei antiterrorista és mesquí i gens llibertari, no condemnar unes sentències desproporcionades és situar-se al costat dels repressors. Sabem que la nostra acció és al carrer exigint justícia i fent sentir la nostra veu, oferint la nostra experiència i aprendre de la gent que ens acompanya, compartint i fent-nos poble. Afavorint la creació d’una llavor de resistència i de dignitat. Els carrers han de ser nostres.
Per tota la gent que ha sofert i sofrirà la repressió a la nostra casa i a tot el món, hem de saber ser dignes com a organització antiautoritària i de classe treballadora. Per això estem sempre a favor de les persones reprimides per l’estat. Perquè l’Estat, sigui com sigui, és el nostre enemic. Nosaltres sabem quin és el nostre lloc: en les carreteres, en els llocs de treball, en les universitats. Per la defensa dels nostres drets.
Secretariat Permanent del Comitè Regional de CNT Catalunya-Balears
[Cast]

En Catalunya tenemos un problema y no hay que ser muy listo para llegar a esta conclusión. No vamos a entrar aquí a analizar las causas ni tomaremos posición política por ninguna de las partes; en nuestra organización tenemos diferentes puntos de vista ante la reivindicación de parte del pueblo catalán para ejercer su derecho a la autodeterminación.

Pero si hay algo que define la trayectoria de la CNT, tanto a nivel estatal como catalán, es nuestro rechazo a la represión.

El Estado español ha demostrado una vez más que por mucho que la palabra “democracia” salga de su boca es de todo menos una democracia. Después de filtraciones inadmisibles de la sentencia a varios medios, evidenciando la falsedad de la separación de poderes, finalmente hoy nos llega una sentencia que, más allá de las afinidades o adversidades que se puedan tener con la clase política catalana y particularmente con las personas condenadas, nos afecta como organización que apuesta por la acción directa y la movilización social en la calle.

Tal y como está redactada la sentencia, cualquier acción pública, por muy no-violenta que sea, puede ser tipificada como delito de sedición: un piquete, una sentada, una paralización de desahucio… Esto es un ataque frontal a nuestros derechos fundamentales y no debemos ser ingenuos: tarde o temprano se usará contra nosotros. Es por eso que mostramos nuestra repulsa a esta sentencia y nos juntamos al clamor de gran parte de la sociedad catalana en contra de la misma.

Hemos visto últimamente barbaridades judiciales como la condena a los jóvenes de Altsasua y todas nos hemos solidarizado porque entendemos que es un ataque a los derechos fundamentales de las personas. También hemos vivido las acusaciones de terrorismo en las operaciones «Piñata» y «Pandora» contra compañeras que han sido enchironadas, incomunicadas… Vivimos el caso «Scala» y estamos hartas de ver cómo el Estado utiliza todas las herramientas de las que dispone para aniquilar cualquier iniciativa antagonista a su poder.

Somos pueblo, somos vecinos y vecinas, tenemos derecho a decidir nuestro futuro y nuestras vidas. No es una cuestión de banderas ni de patrias; es una cuestión de derechos individuales y colectivos. No solidarizarse hoy con nuestros vecinos y vecinas que están sufriendo la ley antiterrorista es mezquino y nada libertario, no condenar unas sentencias desproporcionadas es situarse junto a los represores. Sabemos que nuestra acción está en la calle exigiendo justicia y haciendo sentir nuestra voz, ofreciendo nuestra experiencia y aprender de la gente que nos acompaña, compartiendo y haciéndonos pueblo. Favoreciendo la creación de una semilla de resistencia y de dignidad. Las calles tienen que ser nuestras.

Por toda la gente que ha sufrido y sufrirá la represión en nuestra casa y en todo el mundo, hemos de saber ser dignos como organización antiautoritaria y de clase trabajadora. Por eso estamos siempre a favor de las personas reprimidas por el estado. Porque el Estado, sea cual sea, es nuestro enemigo.

Nosotros sabemos cuál es nuestro lugar: en las carreteras, en los puestos de trabajo, en las universidades. Por la defensa de nuestros derechos.

Secretariado Permanente del Comité Regional de CNT Catalunya-Balears