Para enterrar de verdad al asesino, hay que desenterrar a todas sus víctimas

noticia-franco-julio-2018_0-1

Comunicado del Comité Confederal de la CNT:

La CNT aplaude la iniciativa que llevará a la exhumación de los restos del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, aunque se sorprende de la extrema rapidez de los políticos de izquierdas de este país, que sólo han tardado algo más de cuarenta años en tomar una decisión que, por otra parte, es mínima. Pero ya que lo van a llevar a cabo, les hacemos una primera petición, que lo hagan en 18 de julio, para que el monstruo salga de las “vidas” de tantas víctimas que le rodean el mismo día que entró en ellas, para devastarlas.
Y, en el mismo orden de cosas, si la familia no quiere hacerse cargo de los restos, poniendo en marcha a un ejército de abogados para evitar la exhumación, lo que hará que el gesto de maquillaje del gobierno haga que el dictador nos cueste AÚN más dinero público, proponemos soluciones similares a las que se llevaron a cabo con Hess o Goering, que fueron incinerados y lanzados a las aguas -se evitaría así el vandalismo que teme la apenada familia-, pero en una versión más cercana al personaje: una cuneta en algún lugar perdido para él solo. Lo difícil será encontrar ese lugar, pues él mismo se encargó de que nos quede poco suelo sin que, bajo tierra, esperen los restos de sus víctimas.
También sugerimos que el maquillaje se complete, y que se haga un poco mejor que en la cacareada Transición. Receta general: retirar todas las subvenciones estatales a la comunidad de monjes, retirarles el control sobre un lugar que, curiosamente, es considerado patrimonio nacional pero controla la iglesia, y sugerir a la comunidad que se busque otro lugar para residir, después de una auditoria sobre sus -nuestros- dineros y lo que han hecho con ellos y depurar responsabilidades.
Después retirar el estatus de patrimonio nacional a un lugar de sangre, terror, miseria y recuerdo de una dictadura feroz y asesina. Preferiríamos que los patrimonios nacionales fueran arte y arquitectura que pudiera enriquecernos culturalmente, y no al revés.
Y, por fin, volar los elementos más visibles del conjunto. Que no quede piedra sobre piedra de símbolos tan fascistas construidos con la sangre y el sudor de los vencidos, centro de desfachatez demagógica cuando se atreven a hablar de reconciliación. Y, entre las ruinas, intocadas, crear un lugar contra el olvido de la barbarie franquista.
No crean que hemos olvidado a los enterrados. Damos por hecho que, si tienen un poco de dignidad y memoria, llevarán a termino el obligado proceso de exhumar los restos de los que, incluso después de muertos, fueron tratados como vencidos y obligados a acompañar a su verdugo.
Les deseamos suerte y acierto.

Anuncios

Charla: “Els fets de Juliol de 1936 a Barcelona”

charla just

Nos complace invitar a todo el mundo a asistir a este acto cultural de excepcional interés.
El catedrático de la UAB, y compañero de la CNT de Terrassa, Just Casas, expondrá su labor investigadora sobre los famosos sucesos de 19 de Julio de 1936 en Barcelona.

Del levantamiento armado de la clase obrera barcelonesa para detener todo un golpe de estado militar no se ha dicho todo todavía. Un hecho excepcional en la historia europea, un caso único, que, precisamente por este motivo, merece un análisis detallado.
Just Casas con un  punto de vista novedoso, trabajado a partir de su investigación sobre fuentes historiográficas que hasta ahora no se habían tenido en cuenta, compartirá con el público asistente sus conclusiones al respecto.

Para la CNT de L’Hospitalet es un honor aportar a la ciudad actos culturales de calidad y relevancia, siendo este el primero de los que se están organizando.

 

Nosaltres: L’Hospitalet anarquista. Francisca Conejero Tomás.

2-Francisca Conejero Tomás

Francisca Conejero Tomàs, coneguda com a Cisca, va néixer a Villena, Alacant. Va arribar a Barcelona, al barri de Sans*, a l’edat de cinc anys i als nou anys, com tanta canalla d’aquell temps, ja treballava a la gran fàbrica tèxtil Can Trinxet com ajudant de nuadora (arranjant els fils que es trencaven als telers, als que arribaven pujades en tamborets), inici de la seva vivència a l’Hospitalet.

Després va treballar a l’Espanya Industrial i, als quinze anys, a la fàbrica Hijos de Francisco Sans, SA, al carrer Casanova de Barcelona. Al mateix temps ja li coneixem la pertinença al moviment anarquista i l’afiliació a la CNT. En el temps de la República fou membre del grup Verdad de la FAI, a la Torrassa.

Es va unir, no casar, conseqüent amb les seves idees, amb Mingo Canela (Domingo Canela), rajoler, secretari general de les Joventuts Llibertàries, conegut militant anarcosindicalista i un dels fundadors de l’Ateneu Racionalista de la Torrassa. Van anar a viure al carrer Buenos Aires de l’Hospitalet, ciutat que ja no van abandonar, a excepció dels empresonaments i deportacions d’en Mingo, com la de 1932 a Guinea, quan Cisca es va quedar sola amb una filla d’un any (Els anys 1932 i 1933 hi ha revoltes anarquistes que tenen focus importants a l’Hospitalet).

Durant la Guerra Civil va ser delegada sindical i, just acabada aquesta, en presentar-se al seu lloc de feina, fou detinguda i empresonada durant un any per aquesta raó, encara que mai HI va haver una acusació formal. Diu que, des de la seva cel·la sentia com venien a buscar les condemnades a mort.

Quan va sortir en llibertat condicional va tornar a la fàbrica del carrer Casanova, on s’hi va estar fins el 1953, quan l’abandonà voluntàriament, als cinquanta anys, després de tirar endavant la família a la llarga posguerra, aquella altra repressió que portava a la misèria i la desesperació i de la que es parla poc.

 

2-Francisca Conejero Tomás_2

Era germana dels militants anarquistes Florencio i Pedro Conejero, dels que parlarem més endavant.

Als anys cinquanta sabem que, conjuntament amb el seu company i la seva filla, Llibertat, treballava en la clandestinitat ajudant els companys perseguits.

Diuen alguns textos sobre ella que l’anarquisme li va oferir la possibilitat d’aprendre a llegir i escriure, gaudir de la música i d’altres coses que no tenien cabuda entre la majoria dels obrers i menys entre les obreres.

 * A partir d’ara, quan parlem de l’actual barri de Sants, conservarem la grafia i significats originals.

La informació està extreta de diverses fonts. Agraïm a tothom ​els esforços per recuperar la memòria llibertària.

 

 

Nosaltres: L’Hospitalet anarquista. Rogelio Madrigal Torres, guerriller.

rogeliomadrigal

Neix a l’Hospitalet el 5 de novembre de 1933. Al 1956 deserta de l’exèrcit i, des de la Seu d’Urgell passa a França i s’instal·la a la ciutat de Dijon, on treballarà de paleta.

Contacta amb el Moviment Llibertari, especialment amb Quico Sabaté, i s’uneix a la lluita llibertaria contra Franco, al maquis.

A final de desembre de 1959 creua els Pirineus, en direcció contraria a la primera vegada, amb el grup del Quico Sabaté, integrat per Antoni Miracle Guitart, Martín Ruiz Montoya i Francisco Conesa Alcaraz.

Els repressors els van localitzar i seguien les seves passes, del riu Muga cap al Fluvià i després direcció Banyoles. El grup va ser atacat una primera vegada prop de Besalú el 31 de desembre de 1959 però, després d’un tiroteig, se’n van desfer. I la nit entre els dies 3 i 4 de gener de 1960 cauen en un parany al Mas Clarà de Palol de Revardit, a Sarrià de Ter, prop de Girona. Assetjats per nombroses forces de la Guàrdia Civil (algunes fonts parlen de 100 individus), moren tots, excepte el Quico Sabaté, cosits a trets, intentant una sortida.

El Novembre de 2010 es va fer un homenatge al quatre maquis morts al cementiri de Girona, a iniciativa dels familiars, amics i companys dels guerrillers anarquistes per “donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.”

Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària continua ignorant..”

 Es va col·locar una placa, malgrat pressions de l’alcaldessa de Girona, prop dels cossos dels companys assassinats per haver recercat un món millor.

Creado el Grupo de Trabajo de Memoria Histórica de la CNT de L’Hospitalet

logo_memoria_historica_CNT

La CNT  ha creado un grupo de trabajo de difusión sobre memoria histórica anarcosindicalista en nuestra ciudad. Desde este grupo de trabajo se divulgarán materiales y se organizarán actos  públicos de difusión y homenaje al pasado obrero y revolucionario de L’Hospitalet.  El objetivo primordial será recordar y honrar la memoria de las personas que desde el anarcosindicalismo y a través de la historia lucharon para dignificar las condiciones de vida de la clase trabajadora y para organizar una sociedad sin explotación ni capitalismo.

Puedes leer su manifiesto de presentación aquí.